01 EDUCAR LA EMOCIONALITAT

Augusto Cury

Educar la emocionalitat és:
Donar sense esperar recompensa, saber perdre i correr riscos.
Desenvolupar la sabiduría, la sensibilitat, l’afectivitat, la serenitat, l’amor per la vida, la capacitat per parlar al cor i d’influir a les persones.

Els mestres han de mostrar al menys un cop per setmana als seus alumnes que poden i han d’administrar els seus pensaments i les seves emocions. Que els pitjors enemics, está dins d’un mateix. Els mestres i pares han d’ensenyar a superar les seves propies pors. ¿De qué serveix aprendre matemátiques si els joves no saben resoldre els problemes de la vida?

On estan els pensadors
En el passat la quantitat de coneixament es duplicaba cada 2 o 3 segles. Actualment es duplica cada cinc anys.

Multipliquem els coneixements però no els homes que pensen.





Els mestres necessiten protegir-se emocionalment davant la calor que genera un conflicte. Sigues amic del silenci.


Els espais educatius
Pares i mestres, están perduts en els seus propis espais. Es innaceptable que sigui en l’escola i a casa, els llocs on els joves menys aprenguin de les experiencies de la vida.


Corregir
Cridar l’atenció o senyalar en públic un error o un defecte d’un Jove o un adult pot generar un trauma imborrable que els controlará tota la vida. Encara que els joves us decepcionin, no els humilleu. Crideu-los apart i corregiu-los. Però sobre tot, estimuleu perque reflexionin.


Elogia
Com ajudar a un alumne o al teu fill que ha fracassat, agredit o ha tingut reaccions inadmissibles?. Primer alaba alguna de les seves característiques. L’elogi estimula el goig, aquest obre les portes de la memòria. Després se’l pot criticar i dur-lo a reflexionar sobre el seu error. Elogia, elogia, elogia.

Criticar sense abans reconèixer els seus punt positius, obstrueix la Inteligencia, du al jove a reaccionar per instint, com un animal amenaçat.


LANBIDE KANALA YOUTUBEN

Una madre llevó a su hijo ante Mahatma Gandhi e imploró:
“Por favor Mahatma, inste a mi hijo a no comer azúcar”.
Gandhi, después de una pausa contestó:
“Tráigame a su hijo de aquí a dos semanas”.
Dos semanas después, ella volvió con el hijo. Gandhi miró bien profundo en los ojos del muchacho y le dijo:
“No comas azúcar”
Agradecida pero perpleja, la mujer preguntó:
“¿Por qué me pidió dos semanas? ¡podría haber dicho lo mismo antes!”
Y Gandhi le contestó:
“Hace dos semanas, yo también estaba comiendo azúcar. “

KOMPLEMENTARIA TAILERRA

KARTS

CORTO